rosamota.com

Aquest projecte em fa especial il·lusió. Se’m van obrir les portes de l’escola Mediterrània per poder tractar un tema delicat.
La inclusió a les escoles.

La idea em va sorgir perquè pertanyo en aquesta comunitat, i per presentar-la al concurs que celebra fa tres anys l’organització Más Retina. Barcelona pels Drets Humans, és un concurs d’àmbit global que mostra amb grans exposicions als carrers de Barcelona, els deu millors projectes seleccionats per un jurat específic en el tema de justícia global, periodisme i fotografia documental.

L’escola inclusiva aplica el procés sense fi que cerca maneres més eficaces de respondre a la diversitat present de l’alumnat a les aules. Aquest procedir existeix a l’escola pública des de l’any 2017. És un concepte molt bonic i integrador per crear una societat funcional i empàtica però…
Ens calen recursos, més suport educatiu, i això vol dir diners. Diners que el Departament d’Educació ja ha destinat, però que mai arriben al destí.
Volem solucions, perquè tota la comunitat educativa pugui viure una escola pública i de qualitat!

Aquest any el nostre projecte no ha sigut seleccionat, però no el mantindré sota clau, ja que crec que el missatge que carrega és potencialment clau i important per moltes famílies que vivim el dia a dia de les escoles públiques de Barcelona. Si t’interessa, segueix llegint! A continuació l’adjunto. Estic oberta a propostes per a difusió i també a llegir els teus comentaris sobre el tema.
Gràcies!

Des de l’any 2017 s’aplica un nou model educacional a l’escola pública, anomenat ‘escola inclusiva’ pel qual s’aplica el procés sense fi que cerca maneres més eficaces de respondre a la diversitat present de l’alumnat a les aules.

L’educació inclusiva és un procés pel qual s’ofereix a tots els nens i nenes, sense distinció pel que fa a la capacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat de continuar sent membres de les aules ordinàries i d’aprendre dels
seus companys, i amb ells, a l’aula. Stainback, 2001.

Aquest pensament de model educacional s’origina al fòrum internacional de la UNESCO del 1990 celebrat a Tailàndia. On es va promoure la idea d’una educació per a tothom, que oferís satisfacció de les necessitats bàsiques d’aprenentatge, al temps de desenvolupar el benestar individual i social de totes les persones dins el sistema d’educació formal.

Tot i que existeix suport educatiu personalitzat, encara no en són suficients per atendre les necessitats educatives especials. Tampoc existeixen aules d’acollida, on l’aprenentatge i la nova entrada siguin regulades segons les vertaderes necessitats de les alumnes.

Llavors, per aquest model educacional, resulta en manca de professionals adaptats a les necessitats de l’alumne, i fins i tot de recursos. Això crea visions i necessitats oposades sota un mateix sostre: l’escola inclusiva.

La pregunta que es fan molts dels tutors d’aquest tipus d’escola, que arriben a tenir fins a dos alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) per aula, és: estem donant l’educació amb les expectatives desitjades?

Calen més recursos, no només per als alumnes NEE, sinó també per a la resta. Cal més personal de suport, més recursos educatius per als professors, en definitiva, més mans i recursos perquè els tutors no perdin el nord amb l’educació d’un a un, perquè en són vint-i-un a l’aula.

Moltes de les activitats que es realitzen a l’aula són per fomentar l’autonomia. D’aquesta manera el tutor pot estar pendent dels alumnes NEE mentre la resta tracta d’esbrinar, com en un experiment, com aprendre allò que s’està treballant a l’aula.

L’escola inclusiva és un concepte molt bonic, al que tots ens agradaria arribar. Però moltes escoles que servien per proporcionar un ambient de qualitat als alumnes amb NEE han desaparegut, llavors cal fer-nos la pregunta: s’ha millorat l’educació amb el nou model?

Segons el Departament d’Educació, aquest curs arriben 25 milions d’euros més per reforçar l’escola inclusiva, amb 355 professionals més d’atenció educativa i l’ampliació de les hores de monitoratge de suport. Però a la nostra escola encara no s’ha vist res.

Els tutors estan a l’espera d’aquestes noves garanties, ja que se senten desemparats i sense els recursos suficients per fer front a les
necessitats de tots els alumnes de l’aula. Tota aquesta situació es manté gràcies a un fràgil equilibri que es consolida amb la comunitat educativa.

Els alumnes acaben regulant les seves necessitats adaptant-se al medi. Sabem que en l’avenç cap a la inclusió, no és important la situació actual ni les metes, com el compromís decidit de la comunitat educativa (professorat, famílies i alumnat) d’anar avançant a poc a poc per trobar noves maneres d’atendre les diferències individuals.

Però, avançar cap a la inclusió suposa facilitar l’accés als centres educatius, la participació i l’èxit de tot l’alumnat. Es tracta d’analitzar les creences, les normatives, les dinàmiques del centre i les pràctiques per identificar quines són les dificultats que els alumnes experimenten per créixer i aprendre. Per això és tan important que la paraula del Departament d’Educació sigui acompanyada d’accions.

Procurar que tot l’alumnat pugui aconseguir els objectius educatius establerts per la nostra societat, intentant que s’acostin el màxim possible als que es contemplen en el currículum general però valorant a cadascú segons les seves possibilitats i progrés personal.
L’escola pública està en aquest camí, però necessita recursos.

Potser encara estem en el procés de regularització, calen recursos, però estan identificats i en camí.
Encara que no existeixi un mapa, l’escola inclusiva es crea amb la comunitat d’alumnes, professors i famílies que la formem.
És per això, que aprofitant aquest concurs, volem reivindicar el que ens pertany a l’escola pública.
Ens calen recursos, més suport educatiu, i això vol dir diners. Diners que el Departament d’Educació ja ha destinat, però que mai arriben al destí.
Volem solucions, perquè tota la comunitat educativa pugui viure una escola pública i de qualitat!